Associació Fotogràfica de Gràcia

Robert de la Riba

LA ROSA I EL DIA DE SANT JORDI

Una any més hem celebrat la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Un any més hem assistit a l’espectacle comercial al voltant de les simbologies que formen part de l’identitat del nostre poble.

No em puc estar de fer tot un seguit de reflexions sobre un dels símbols d’aquesta diada i fer-me la pregunta del per què i a qui s’ha de regalar la rosa. Per respondre-la ens hem de remetre a la tradició.

La tradició de la rosa de Sant Jordi té l’origen a la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona el segle XV on la rosa vermella, significa la passió i l’espiga de blat que l’acompanya, la fecunditat.

Llavors, la rosa vermella amb l’espiga esdevenen el present de l’home vers la seva parella en manifestació d’amor. Amor en el sentit més ampli del terme, es a dir, amor afectiu, sensual i copulatiu (de còpula).

Doncs anem a pams preguntant-nos:

L’adroguer de la cantonada s’ha de posar al llit amb les clientes a les qui regala una rosa?. S’han de compartir moments de lujúria amb les secretàries de les empreses clients, a les qui se li regalen roses el dia de Sant Jordi?. S’ha de ser incestuós o acomplexat per Edip i regalar una rosa a la mare, germana o filla?. Quan un company de treball regala una rosa, en aquesta diada, a les seves companyes, les està convidant a tenir una aventura sexual? I l’intercanvi de roses entre dones, és lesbianisme?

Recordem un altre cop la simbologia: Rosa vermella, passió. Espiga, fecunditat.

Si la resposta a aquestes qüestions és no, per què advoquem, doncs, a la destrucció de les nostres tradicions desvirtuant-les?. I, com podem deixar que es jugui comercialment amb quelcom tant important i íntim i, a la vegada, arrelat en una tradició de més de mig mil.leni?

Un cop fetes aquestes reflexions, centrem-nos en l’espectacle comercial. És sabut que les sabates les hem de comprar a les sabateries; els claus, a les ferreteries (o, segons el tipus, a les cases de barrets); els mobles, a les botigues especialitzades. I les roses?. Per què no a les floristeries, establiments professionals que paguen els seus impostos al llarg de l’any i que aquest dia, de temporada alta, es veuem vilipendats amb el més desproporcionat dels intrusismes.

Com és que el gremi florister permet que les autoritats, potser no del tot competents, facin ulls clucs a les paradetes d’entitats culturals, recreatives, lúdiques, polítiques, etc. escampades arreu del país, sobretot a les grans ciutats.

Hi ha, però, un subespectacle que encara afecta més a la tradicionalitat de la festa i fa més mal a la vista, són els grups de nouvinguts, d’étnies, història i idiomes aliens a la nostra cultura que s’instal.len amb furgonetes obertes i paradetes, embolcallats amb senyeres, venent roses parlant l’espanyol i altres llengües estrangeres, sense tenir ni el més mínim coneixement del significat i motivats unicament per el benefici econòmic submerguit que els hi reporta.

Déu meu! Cap on anem!

A la vista d’aquests desordres no ens ha de sorprendre que determinats personatges politics que no fa gaires mesos tenien la barra de demanar-nos que oblidessim la nostra història recent per tal de fer una Catalunya a la seva mida, la mida del tarannà espanyol, es permetin la llicència de manifestar, públicament, que s’ha de canviar la diada nacional de Catalunya per el dia de Sant Jordi i l’himne català pel cant de la senyera.

És que són veus omnipotents amb la potestat d’alterar la tradició ancestral del nostre país? O és que en realitat són elements que formen part d’un sistema de desestabilització amb intencions gens amagades. No fora gaire desencertat, fins-i-tot,  pensar que se senten massa implicats en la croada espanyola contra les llibertats del nostre país.

Pobra Catalunya! cap on et veus abocada.

Ramon I. Canyelles

Barcelona. 25 d’abril del 2002