“ EUTANÀSIA “

Etimològicament el mot “ eutanàsia “ només significa “ bona mort “. Des l’antigor, aquesta paraula era emprada per a descriure actuacions molt diverses dirigides, però, a donar facilitats als malalts sense esperança per tal de morir amb menys dolor.

Habitualment, aquestes pràctiques han estat realitzades per metges encara que, a vegades, altres persones com ara professionals sanitaris o familiars directes, també les han tingut presents a l’hora d’afrontar el traspàs d’éssers propers i necessitats.

La tendència actual és restringir la paraula “ eutanàsia “ a les accions que podria realitzar un coneixedor del tema a petició reiterada d’un pacient que viu un gran patiment derivat d’una malaltia incurable, que hom viu com inacceptable, i on existeix un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient.

Malgrat tot, si es vol ser coherent amb el que la bio-ètica moderna porta tants anys discutint i analitzant, hem de concloure que anem molt equivocats si posem tots els casos del que anomenem “ eutanàsia “ al mateix sac.

El cas de Ramon Sampedro, per exemple, és un estadi d’aplicació d’un protocol de sedació paliativa per part dels metges de Leganés. En aquesta situació és una ximpleria parlar, com alguns han fet, d’ eutanàsia. La sedació, si es practica com els protocols estandarditzats manen, és, simplement, una bona pràctica clínica que tracta de facilitar als pacients terminals que ho demanin la possibilitat de rebre una medicació que els adormi profundament mentre esperen la mort.

D’altra banda, hem estat vivint i comentant les decisions dels polítics, dels legisladors i dels jutges americans a l’entorn del cas de Terri Schiavo: una malalta que porta quinze anys en “ estat vegetatiu permanent “. Se sap que el seu representant legal vol llevar-li l’alimentació i la hidratació artificial i permetre la seva mort. Aquest cas és un exemple del que els professionals anomenen “ limitació de l’esforç terapèutic “, és a dir, la suspensió progressiva de subministració de tractament als malalts irrecuperables o amb un pronòstic dissortat i advers a curt termini.

En canvi, una acció plenament eutanàsica podria ser la següent. Imaginem una persona que ha quedat tetraplègica després d’un accident. Suposem, també, que aquesta persona en comprovar que no pot reeixir de la seva situació demana, reiteradament, que algú l’ajudi a morir. Aquest és el desllorigador. Aquest és el fet que distingeix plenament l’eutanàsia: la petició d’un desenllaç, però amb lucidesa, per part del pacient.

La societat hauria de conèixer què és un document de voluntats anticipades
( també conegut com a “ testament vital “ ) on el ciutadà expressa, abans d’arribar a una situació desesperada, la seva voluntat sobre les atencions que desitja rebre, o no rebre, en el cas que pateixi una malaltia irreversible i terminal, que l’hagi portat a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateix.

En qualsevol cas, quan falta alguna de les condicions que he exposat en el paràgraf anterior; quan no existeix una petició prèvia del pacient, potser el terme més precís que hauríem d’emprar és “ homicidi “, amb l’atenuant de “ compassió “ o “ pietat ”.

Per a finalitzar, no és possible oblidar que el mot “ eutanàsia “ gaudeix i pateix d’una càrrega emocional molt potent similar a d’altres del mateix estil, com ara, “ càncer “ o “ mort “. Per això, cal un debat seriós, obert i plural sobre tota aquesta qüestió.

Amb tot, i ben al contrari, hi ha interès per part de la dreta integrista espanyola i de sectors demòcrata-cristians del nostre país de remenar i manipular l’opinió pública.

Si més no, en el debat de “ l’estatutet “ migrat que ens tocarà patir uns quants anys, ja ha quedat ben palesa la posició d’Unió sobre aquesta qüestió. També, no deixem de banda el fet que estem assistint al robatori de la voluntat de la majoria dels catalans en el tràmit parlamentari de l’estatut. En d’altres paraules, estem perdent dia a dia, negociació a negociació, el dret a decidir del nostre poble en temes de gran transcendència com el que estem tractant. El pacte Mas – Zapatero acabarà trencant el que el Parlament va decidir, sobre el dret a morir dignament tal com va quedar el redactat el 30 de setembre.

La “Ejpanya “ que domina els mitjans d’opinió més introduïts entre els intel•lectualment més febles ( Cope, El Mundo, Antena-hortera 3, Las Provincias, Canal 9, El Adelantado de Segovia, La Razón. ABC ) i un immens etcètera, continuaran vetllant pel control ideològic en aquest àmbit; jugaran a l’oportunisme polític, tractaran de guanyar audiència i vendre més el seu producte. Si aconsegueixen els seus objectius haurem perdut l’oportunitat de parlar reflexivament de l’eutanàsia.
Amb tot i com sempre, Catalunya seguirà obrint camí en aquest debat i, com en tants altres trencaclosques, acabarem imposant-nos perquè la intel•ligència sempre s’imposa.

Antoni Penella i Boyé .

Membre de l’Associació
Fotogràfica de Gràcia.