Molt bo!

 

És com una mena de barreja entre informació, desig de felicitat festivola i per damunt de tot un coctail entre pragmàtico-surrealista i d'undergraundisme escuet.

 

M'ha agradat molt, no sols el flash informatiu sinó la representació escènica i el missatge estètic del clip. A més d'un gran realitzador ets un excel.lent actor.

 

Continua per aquesta linea. Potser un dels teus futurs passa per l'audiovisualitat, tot i que l'absència d'audio crec que li dona el toc artístic que fa que aquest clip impacti, ja que reforça el missatge.

 

El crit de no tinc micro és excel.lent. Diu infinitat de coses. Crea un ambient d'insonoritat, d'impossibilitat de dir moltes coses que potser voldries dir. Et limita l'efussivitat en el desig de donar les bones festes. Et deixa en una situació d'impotència verbal que es reflecteix en la teva expresió facial. Pot arribar a dir que estàs en una mena de presó comunicativa, que frisses per expresar-te i no pots fer-ho, és una lluita, el cony de micro no hi és, no el tens. És una prova, ja ho sé, això no ha d'anar més enllà, però hòstia, el micro no hi és, és una angoixa que et corprén fins el més profund de la teva intel.lectualitat. Llavors reflexiones i et preguntes: Cal el micro? No estic donant ja el missatge pretés? No s'en adona la gent que no hi ha micro?

 

Però, producte d'aquesta reflexió veus que hi arribes, que crees comunicativitat. Tothom s'en ha adonat, tothom ho ha vist, d'acord, no hi ha micro. I què. Però tu et comuniques. Arribes a expresar el desig de bona revetlla per el públic que t'està veient en silenci. Recony. No és important el silenci? No és el que busquem moltes vegades. Doncs, aqui el teniu. No parlem, no emprenyem decibèlicament. Però el missatge arriba. És lo important. El refotut missatge arriba.

 

El que si ha de ser una cabronada és que després de l'esforç per arribar a comunicar-te, el qui rebi aquest missatge li importi un colló la revetlla, potser per que és un refotut obrer que aquesta refotuda nit ha de pencar refotudament. I tú l'emprenyes amb aquest cony de missatge. Per qué ho fas. Qué t'ha fet aquell passarell per que li hagis de desitjar una bona revetlla. Ell penca i no entén que tu i altra gent com tu es dediqui a enviar-li video clips que parlin de festa. Ho fas per fotre'l? Qué no t'en adones? l'estàs emprenyant. Ell no vol pencar, ell pensa en la festa, a la seva ment hi ha aquella noieta del principal que avui anirà a la revetlla del barri. I ell no hi serà. I tu li refregues per la cara. No et fot?. Per què ho fas. Per què matxaques al pobre obrer?.

Amic Vinyeta, no et culpis. Ell no ho sap, però li estàs fent un favor ja que mai podria tenir accès a la noieta del principal. És una noia molt bonica i transmet tendresa, una tendresa però que amaga intencions, una tendresa que sols un tipus molt determinat de noieta és capaç de regalar. I aqui està la qüestió. A qui regalarà aquesta tendresa?.

La deesa Fortuna sonrigué en aquesta revetlla a l'obrer treballador, quan li negà d'impregnar-se dels ritmes de l'orquestreta de salsa que amenitzava el ball i l'aiguabarreig de cava i cremat.

Va ser aleshores, quan entrada la nit, la noieta del principal s'acostà tendrament a una vella amiga de la seva infantesa i tot el barri es sorprengué en fitant la mirada a l'entrefosc recó de la plaça on elles es besaven i s'abraçaven tendrament.

No gaire més tard, un altre veí, vigilant, les seguia amb l'esguard mentre es perdien en la foscor de l'estret carrer que conduïa a l'escala del pis principal.

El refotut obrer, aquella refotuda nit no va poguer adonar-s'en que la noieta del principal era lesbiana. El seu defalliment arribaria més tard.