Manifest dels fundadors de l'Associació Fotogràfica de Gràcia llegit en el funeral del Pare Robert de la Riba.

Després d'acabar l'escola a Pompeia, varem tornar a gaudir del vell i entranyable edifici del col.legi, aquest cop per desenvolupar-hi moltes activitats i començar a formar la nostra personalitat.

Llavors, poc ens imàginavem que aquell home de caràcter fort i exigent amb els seus deixebles, esdevindria al cap dels anys per a tots nosaltres, un amic veritable i un referent en el camí de la vida.

Estem parlant d'un home únic, amb tot el que el mot representa; un enamorat de la vida, de l'ésser humà, de la natura i de les coses ben fetes. Crític amb la vulgaritat, dissident amb la història oficial del desenvolupament de la guerra i a la vegada, amb la llarga i humiliant postguerra.

Fill d'un entorn que va creure amb la democràcia i la justícia social, la cultura i el civisme. Tota una generació malmesa però valent i generosa. Ell volia un país diferent, compromès amb les idees, el avenços i, sobretot lliure.

El pare Robert va treballar de veres per tot això, perquè va esdevenir un bon compositor, un gran músic, un excel.lent fotògraf i un inspirat observador de la realitat que ens ha tocat viure.

Ben segur que en molts ambients va ser un incomprès, potser massa avançat a la seva època i menystingut en determinats àmbits. Tot això no és nou, ha succeït a molts homes d'esperit lliure. Per sort, el procès natural de l'evolució, ha originat noves generacions que són afins al seu pensament i mestratge.

Nosaltres pensem que pocs homes han rebut, pràcticament cada setmana, la visita entusiasta i voluntària de tants amics, amb els que ha compartit tertúlies, excursions, art i projectes.

Quin personatge cal ser, per esdevenir l'avi adoptiu d'aquells joves?

Pare Robert: Heu estat per nosaltres el millor amic, el gran interlocutor per analitzar les coses. El guia de muntanya i de cultura ideal que ens ha ensenyat el que, moltes vegades, no es troba als llibres.

Sempre restarem en deute amb vos, perquè ens vàreu propiciar el camí iniciàtic vers aspectes de cultura, que pel nostre entorn i temps desconeixiem.

Pare Robert: Ha estat meravellòs gaudir tots aquests anys de la vostra amistat.

Tenim l'alegria de saber que mentre restarem en aquest món; no morireu mai.

La vostra presència ens acompanyarà per sempre.